L'erupció persistent del Volcà Eyjafjallajokull sota el gel de Islàndia podria afectar al món

El dia 22 de Març el Volcà Eyjafjallajokull, sota la glacera al sud de Islàndia, continua expulsant lava i cendres provocant lleugers moviments del terreny.

L'erupció d’aquest volcà provoca preocupacions per l'erupció del gran volcà. El volcà Katla és el volcà principal de Islàndia. Els científics senyalen que la història demostrarà que és només problema de temps que els dos volcans es vagin unint. La seva erupció afectarà a Islàndia fins i tot al món sencer.

Els científics senyalen que en el passat l'erupció del Volcà Katla havia provocat inundacions a la conca de l’Amazona fent que les roques de la mida de cases rodessin per les valls fins les carreteres. L'última erupció a gran escala va ser al 1918. Una hora després va provocar inundacions amenaçant la seguretat dels habitants més propers.

Després de 200 anys en silenci, el Volcà Eyjafjallajokull entrà en erupció el dia 20, provocant l'evacuació de 500 persones. Encara que ara l'absoluta majoria ja han tornat a les seves llars, les autoritats encara estan esperant l’evaluació dels científics per a determinar si és apropiada l'opció dels habitants de quedar-se. Actualment els habitants de les quatre granges agrícoles més properes al Volcà han rebut notificació d'evacuació. El dia 22 al matí, conforme l'emissió de lava i vapors anava cap al cel, es sentien lleugers moviments del terreny.
Islàndia es troba en una amplia zona volcànica en el llom central del Oceà Atlàntic. A la història es registren sismes que provoquen erupcions volcàniques. Igual que els terratrèmols, la previsió de les erupcions volcàniques és un difícil problema científic
-.

El sincrotró Alba, ubicat a Cerdanyola (Barcelona)

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president de la Generalitat, José Montilla, inauguraran avui el sincrotró Alba, ubicat a Cerdanyola (Barcelona), un dels acceleradors de partícules amb finalitats científiques més modernes del món.

El sincrotró Alba és un gran accelerador de partícules en forma d’anell, d’uns 250 metres de perímetre, que permetrà l’estudi de les propietats microscòpiques dels materials i també desenvolupar investigacions en disciplines científiques com la física, la química, les ciències de la vida i la medicina.

Aquest accelerador de partícules, que actua com un gran canó d’electrons que s'injecten en un anell i que s'acceleren fins a aconseguir quasi la velocitat de la llum, està considerat com una de les instal·lacions científiques més importants del Estat Espanyol.

El sincrotró funciona com un microscopi gegant de gran precisió que permet descobrir els secrets dels àtoms i de les molècules, i es preveu que sigui utilitzat per empreses d’alta tecnologia i per investigadors, especialment de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per la seva proximitat geogràfica al lloc on està ubicada.

En un sincrotró, els rajos X són generats per electrons que es mouen quasi a la velocitat de la llum quan descriuen trajectòries corbes en un enorme cilindre circular de 140 metres de diàmetre, el que permet la observació d’estructures tan petites com una molècula amb gran precisió i a alta resolució.

Aquest modern accelerador de partícules servirà per analitzar amb precisió l'estructura de proteïnes i virus, desenvolupar nous dispositius de memòries magnètiques, procedir a anàlisis químics d’alta sensibilitat i desenvolupar interruptors magnètics d’alta velocitat.

Ja existeixen nombrosos laboratoris de llum en el món, però el sincrotró Alba incorporarà la última tecnologia, i així es convertirà en un dels nous laboratoris anomenats de tercera generació.

http://www.cells.es/

Creen plàstic biodegradable en aigua salada

Un equip de químics de la Universitat de Mississippi ha anunciat la creació d’un plàstic que es degrada en presència d’aigua salada. Això serà un gran avenç, poden eliminar futures contaminacions dels oceans.

L’equip, dirigit pel professor Robson F. Storey, ha elaborat aquest revolucionari plàstic que es descomposa en subproductes, que no afecten al medi ambient, quan entra en contacte amb l’aigua de mar. I tot aquest procés passa en només 20 dies.

El nou plàstic està compost de poliuretà modificat per la incorporació de PLGA [poly (D,L-lactido-co-glycolido)], un polímer que és molt utilitzat en l'elaboració de sutures quirúrgiques biodegradables i en sistemes d'alliberació controlada de fàrmacs.

Mitjançant la variació de la seva composició química es poden obtenir les més variades propietats mecàniques en el producte final en dependència de l’ús previst. Des d'un plàstic suau com la goma fins a estructures rígides.
Al degradar-se, els residus poden incloure diòxid de carboni, àcid làctic, glicòlic, succínic, caproico i L-lisina; els quals tots es troben a la natura.

Però tot i tenir bones impressions, abans de comercialitzar-ho, els científics feran anàlisis sota diverses condicions ambientals i en canvis de temperatura, pH i salinitat.