dimecres, 28 d’abril del 2010

Biomarcador de fumadors a l'alè humà

  • L'ús d'un sistema microtrampa acoblada a espectrometria d'anàlisi de cromatografia de gasos-masses ha demostrat ser molt eficaç per a l'anàlisi no invasiu de compostos orgànics volàtils en mostres d'alè.

  • Aquest descobriment el varen aconseguir un grup de recerca de la UdG, a la presentació teniu com ho varen fer.



divendres, 23 d’abril del 2010

23 d'abril SANT JORDI

DESITJO UN FELIÇ SANT JORDI A TOTS ELS JORDIS!!!

recordeu que durant el dia d'avui estarem a la plaça Catalunya venent roses.

US HI ESPEREM, HI TENIM LES MÉS MAQUES!!!

dimarts, 13 d’abril del 2010

Una empresa catalana crea el primer teixit antisuor

Els creadors d'aquest teixit són en Feliu Marsal, director del Centre d'Innovació Tecnològica (CTF) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el Campus de Terrassa, i l'empresa catalana Sutran S. L. La idea fou de l'empresari David Cahisa, gerent de Sutran, que pateix hiperhidrosi. Va decidir posar-se en contacte amb l'enginyer tèxtil Oscar Deumal perquè estudiés la possibilitat de fabricar un teixit que no deixés passar la suor. Uns mesos després, Deumal va decidir contactar amb Feliu Marsal, director del Centre d'Innovació Tecnològica de la UPC, amb qui, després d'un treball conjunt que ha durat aproximadament dos anys ha creat la primera samarreta que elimina completament les taques de suor. Sutran S. L. ja comercialitza aquestes samarretes en una botiga del carrer Mas de L'Hospitalet de Llobregat i per Internet, a un preu aproximat de 22 euros segons el model.



Com funciona
Encara que existeixen productes tèxtils en el mercat que atenuen parcialment el suor, no l'eliminen completament tal com passa amb aquesta innovadora samarreta segons asseguren els seus creadors. El secret rau en el fet que està formada per dos capes de teixits lligades amb una nova tècnica, de manera que que entre les dos es crea una càmara d'aire que evapora i fa desaparèixer completament la suor, mantenint la roba seca en tot moment, segons informa la UPC. El teixit que està en contacte amb la pell està fabricat amb finíssimes microfibres poroses, que comporten una alta confortabilitat i posseeixen una alta conductivitat tèrmica i una gran capacitat d'absorció. Així mateix, aquesta capa de teixit interna s'ha sotmès a un tractament que augmenta la transpiració.
El teixit exterior té un aspecte normal com el de qualsevol altre samarreta. De fet, està fabricada amb cotó, però té un acabat específic, que impedeix el pas del suor i el fa impermeable. Per últim, les costures de les mànigues de la samarreta estàn cosides mitjançant una tècnica especial que la segella completament. Aquestes característiques tècniques específiques de les dos parts de la samarreta i la creació, entre elles, d'una càmara d'aire propicien que el suor s'evapori, oferint el màxim confort en tot moment.

dijous, 1 d’abril del 2010

La polsera Power Balance: un miracle de la ciència o una estafa?

Fa menys de sis anys es va posar de moda a tot el món la polsera LIVESTRONG. El seu gran impulsor va ser el per llavors dominador absolut del ciclisme mundial, Lance Armstrong, que a través de la seva Fundació de lluita contra el càncer (el mateix Armstrong va patir un càncer testicular amb metàstasi pulmonars i cerebrals en 1996) va popularitzar i va distribuir milions de polseres per tot el món.

Molts esportistes i personatges públics de tots els àmbits es van unir a la bona causa lluint la polsera. LIVESTRONG segueix avui mantenint la seva pròpia línia de productes a través, entre altres canals, de la seva botiga online.

En els últims temps, però, a la LIVESTRONG li ha sortit un competidor: les polseres de neoprè i silicona Power Balance, que segons els seus creadors és capaç de reduir el dolor, l'estrès, les lesions esportives i que a sobre millora la resistència a través d'un holograma de MYLAR que està activat amb una "freqüència beneficiosa procedent de materials naturals coneguts". Tot això per la mòdica quantitat de 35 euros. Per saber com funciona "aquí"

Alguns dels que l'han fet servir asseguren que tenen més "equilibri" quan la llueixen. D'altres, consideren que és una estafa. El debat està servit.

dijous, 25 de març del 2010

L'erupció persistent del Volcà Eyjafjallajokull sota el gel de Islàndia podria afectar al món

El dia 22 de Març el Volcà Eyjafjallajokull, sota la glacera al sud de Islàndia, continua expulsant lava i cendres provocant lleugers moviments del terreny.

L'erupció d’aquest volcà provoca preocupacions per l'erupció del gran volcà. El volcà Katla és el volcà principal de Islàndia. Els científics senyalen que la història demostrarà que és només problema de temps que els dos volcans es vagin unint. La seva erupció afectarà a Islàndia fins i tot al món sencer.

Els científics senyalen que en el passat l'erupció del Volcà Katla havia provocat inundacions a la conca de l’Amazona fent que les roques de la mida de cases rodessin per les valls fins les carreteres. L'última erupció a gran escala va ser al 1918. Una hora després va provocar inundacions amenaçant la seguretat dels habitants més propers.


Després de 200 anys en silenci, el Volcà Eyjafjallajokull entrà en erupció el dia 20, provocant l'evacuació de 500 persones. Encara que ara l'absoluta majoria ja han tornat a les seves llars, les autoritats encara estan esperant l’evaluació dels científics per a determinar si és apropiada l'opció dels habitants de quedar-se. Actualment els habitants de les quatre granges agrícoles més properes al Volcà han rebut notificació d'evacuació. El dia 22 al matí, conforme l'emissió de lava i vapors anava cap al cel, es sentien lleugers moviments del terreny.
Islàndia es troba en una amplia zona volcànica en el llom central del Oceà Atlàntic. A la història es registren sismes que provoquen erupcions volcàniques. Igual que els terratrèmols, la previsió de les erupcions volcàniques és un difícil problema científic
-
.

dilluns, 22 de març del 2010

El sincrotró Alba, ubicat a Cerdanyola (Barcelona)

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president de la Generalitat, José Montilla, inauguraran avui el sincrotró Alba, ubicat a Cerdanyola (Barcelona), un dels acceleradors de partícules amb finalitats científiques més modernes del món.

El sincrotró Alba és un gran accelerador de partícules en forma d’anell, d’uns 250 metres de perímetre, que permetrà l’estudi de les propietats microscòpiques dels materials i també desenvolupar investigacions en disciplines científiques com la física, la química, les ciències de la vida i la medicina.

Aquest accelerador de partícules, que actua com un gran canó d’electrons que s'injecten en un anell i que s'acceleren fins a aconseguir quasi la velocitat de la llum, està considerat com una de les instal·lacions científiques més importants del Estat Espanyol.

El sincrotró funciona com un microscopi gegant de gran precisió que permet descobrir els secrets dels àtoms i de les molècules, i es preveu que sigui utilitzat per empreses d’alta tecnologia i per investigadors, especialment de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per la seva proximitat geogràfica al lloc on està ubicada.

En un sincrotró, els rajos X són generats per electrons que es mouen quasi a la velocitat de la llum quan descriuen trajectòries corbes en un enorme cilindre circular de 140 metres de diàmetre, el que permet la observació d’estructures tan petites com una molècula amb gran precisió i a alta resolució.

Aquest modern accelerador de partícules servirà per analitzar amb precisió l'estructura de proteïnes i virus, desenvolupar nous dispositius de memòries magnètiques, procedir a anàlisis químics d’alta sensibilitat i desenvolupar interruptors magnètics d’alta velocitat.

Ja existeixen nombrosos laboratoris de llum en el món, però el sincrotró Alba incorporarà la última tecnologia, i així es convertirà en un dels nous laboratoris anomenats de tercera generació.

http://www.cells.es/

diumenge, 14 de març del 2010

Creen plàstic biodegradable en aigua salada

Un equip de químics de la Universitat de Mississippi ha anunciat la creació d’un plàstic que es degrada en presència d’aigua salada. Això serà un gran avenç, poden eliminar futures contaminacions dels oceans.


L’equip, dirigit pel professor Robson F. Storey, ha elaborat aquest revolucionari plàstic que es descomposa en subproductes, que no afecten al
medi ambient, quan entra en contacte amb l’aigua de mar. I tot aquest procés passa en només 20 dies.

El nou plàstic està compost de poliuretà modificat per la incorporació de PLGA [poly (D,L-lactido-co-glycolido)], un polímer que és molt utilitzat en l'elaboració de sutures quirúrgiques biodegradables i en sistemes d'alliberació controlada de fàrmacs.

Mitjançant la variació de la seva composició química es poden obtenir les més variades propietats mecàniques en el producte final en dependència de l’ús previst. Des d'un plàstic suau com la goma fins a estructures rígides.
Al degradar-se, els residus poden incloure diòxid de carboni, àcid làctic, glicòlic, succínic, caproico i L-lisina; els quals tots es troben a la natura.


Però tot i tenir bones impressions, abans de comercialitzar-ho, els científics feran anàlisis sota diverses condicions ambientals i en canvis de temperatura, pH i salinitat.